Des de Jazminos, volem apropar la influència àrab que habita a la nostra cultura i reforçar els vincles amb l’entorn rural. Allò que cuinem ens aporta valor i identitat, l’atractiu de les seves taules i les costums al voltant del menjar fan que el polític i religiós no existeixin quan el pa exerceix com a vincle d’unió. A través d’ell, és una preciosa manera de compartir, mantenir viva la connexió i reflexionar cap a on anem.
Després de treballar en cuines d’avantguarda al País Basc, Paula Sandoval (Barcelona, 1995) va decidir viatjar a Palestina per retrobar-se amb l’origen de la cuina mediterrània, amb la qual va créixer i que, alhora, sentia molt lluny. Juntament amb el seu pare, apassionat de la cuina i amb ànima àrab, van emprendre un viatge per Orient Mitjà que la va portar a arrel·lar-se i a trobar l’autèntica herència culinària que la seva besàvia li havia deixat.
Al voltant de l’any 2019, van travessar Palestina, Líban, Turquia i Marroc junts. Van buscar receptes quotidianes a partir d’aliments primaris cuinats a la brasa, com a eix d’unió entre ambdues cuines.
Fascinada per la seva habilitat manual d’esculpir la matèria, convertint els seus plats en autèntiques obres d’art i entenent la cuina àrab com una part de nosaltres i el foc com a centre d’aquesta, va decidir tornar al País Basc, cúpula de la gastronomia i amants de la graella, per oferir a la ciutat allò que existeix dins i fora de cada plat.
La nova obertura a Barcelona prèn sentit amb el retorn de Paula a la seva ciutat natal després de 10 anys al País Basc. La proposta que apropa a la ciutat està pensada per compartir-ho tot, regat amb vins naturals del país.
Jazminos sempre ha estat una manera d’entendre la cuina, des de la cultura i les persones. Paula Sandoval, no nativa de països àrabs, es permet barrejar tota mena de tècniques de cuinat i receptes que va aprendre en diferents llocs. Ella va decidir posar en valor la llibertat d’improvisar a partir dels ingredients i de la seva experiència amb aquests, sense necessitar la tradició per condimentar els plats amb història, amor i respecte. Sense disfressar, amb el pols just d’espècies, acosta a la ciutat una proposta de menjar de carrer amb la qual gaudir d’una cuina fresca.
Aquí hi trobareu receptes compartides entre països, plenes d’identitat i diàleg, de passat i de futur, a través de les tècniques de cocció que el seu llegat ens ha deixat i que formen part de la cuina actual. Condimentem, escabetxem, deshidratem… Fem servir una infinitat de tècniques que, en el seu pas per la nostra terra, generosament ens van deixar.
«No volia cuinar res que pogués allunyar-nos del que som, i això és tot el que servim. La cuina, el vi, l’espai i tots els elements que el fan ser, no existirien sense les persones que van teixir aquesta xarxa, i així va ser com vaig compartir aquest viatge que per a mi va ser tan necessari.»
De vegades, necessitem tenir a prop persones que estudien i miren cap al canvi que necessitem com a societat al voltant del menjar i el beure, per seguir sumant-nos a l’esforç i l’art de cuinar des d’aquesta mirada.
Sandor, en “El arte de la fermentación”, ens recorda la importància del menjar més enllà de ser un aliment i una enorme fracció de la nostra cultura i del context en què existim. La responsabilitat que hem d’adquirir, en el nostre cas a una escala més gran, és la de crear una xarxa de relacions amb persones que ens permetin no perdre la font dels nostres aliments.
El petit gest diari, a través de l’elecció dels productes que arriben a la taula, ens permetrà seguir generant cultura i cultiu. Cuidant-ho com a part integral de nosaltres i del món que ens envolta.
Des de Jazminos, volem apropar la influència àrab que habita a la nostra cultura i reforçar els vincles amb l’entorn rural. Allò que cuinem ens aporta valor i identitat, l’atractiu de les seves taules i les costums al voltant del menjar fan que el polític i religiós no existeixin quan el pa exerceix com a vincle d’unió. A través d’ell, és una preciosa manera de compartir, mantenir viva la connexió i reflexionar cap a on anem.
Després de treballar en cuines d’avantguarda al País Basc, Paula Sandoval (Barcelona, 1995) va decidir viatjar a Palestina per retrobar-se amb l’origen de la cuina mediterrània, amb la qual va créixer i que, alhora, sentia molt lluny. Juntament amb el seu pare, apassionat de la cuina i amb ànima àrab, van emprendre un viatge per Orient Mitjà que la va portar a arrel·lar-se i a trobar l’autèntica herència culinària que la seva besàvia li havia deixat.
Al voltant de l’any 2019, van travessar Palestina, Líban, Turquia i Marroc junts. Van buscar receptes quotidianes a partir d’aliments primaris cuinats a la brasa, com a eix d’unió entre ambdues cuines.
Fascinada per la seva habilitat manual d’esculpir la matèria, convertint els seus plats en autèntiques obres d’art i entenent la cuina àrab com una part de nosaltres i el foc com a centre d’aquesta, va decidir tornar al País Basc, cúpula de la gastronomia i amants de la graella, per oferir a la ciutat allò que existeix dins i fora de cada plat.
La nova obertura a Barcelona prèn sentit amb el retorn de Paula a la seva ciutat natal després de 10 anys al País Basc. La proposta que apropa a la ciutat està pensada per compartir-ho tot, regat amb vins naturals del país.
Jazminos sempre ha estat una manera d’entendre la cuina, des de la cultura i les persones. Paula Sandoval, no nativa de països àrabs, es permet barrejar tota mena de tècniques de cuinat i receptes que va aprendre en diferents llocs. Ella va decidir posar en valor la llibertat d’improvisar a partir dels ingredients i de la seva experiència amb aquests, sense necessitar la tradició per condimentar els plats amb història, amor i respecte. Sense disfressar, amb el pols just d’espècies, acosta a la ciutat una proposta de menjar de carrer amb la qual gaudir d’una cuina fresca.
Aquí hi trobareu receptes compartides entre països, plenes d’identitat i diàleg, de passat i de futur, a través de les tècniques de cocció que el seu llegat ens ha deixat i que formen part de la cuina actual. Condimentem, escabetxem, deshidratem… Fem servir una infinitat de tècniques que, en el seu pas per la nostra terra, generosament ens van deixar.
«No volia cuinar res que pogués allunyar-nos del que som, i això és tot el que servim. La cuina, el vi, l’espai i tots els elements que el fan ser, no existirien sense les persones que van teixir aquesta xarxa, i així va ser com vaig compartir aquest viatge que per a mi va ser tan necessari.»
De vegades, necessitem tenir a prop persones que estudien i miren cap al canvi que necessitem com a societat al voltant del menjar i el beure, per seguir sumant-nos a l’esforç i l’art de cuinar des d’aquesta mirada.
Sandor, en “El arte de la fermentación”, ens recorda la importància del menjar més enllà de ser un aliment i una enorme fracció de la nostra cultura i del context en què existim. La responsabilitat que hem d’adquirir, en el nostre cas a una escala més gran, és la de crear una xarxa de relacions amb persones que ens permetin no perdre la font dels nostres aliments.
El petit gest diari, a través de l’elecció dels productes que arriben a la taula, ens permetrà seguir generant cultura i cultiu. Cuidant-ho com a part integral de nosaltres i del món que ens envolta.
